Lazarsfeld i Melton ens parlen de l’alarma social que genera el poder dels
mitjans de comunicació. S’ha difós la idea de que si manquen els controls
adequats, aquests poden convertir-se en instrument del mal. L’origen d’aquest
temor és el creixent paper que exerciten els grans grups de poder econòmic que
es fan servir de la propaganda i la publicitat per a manipular al gran públic:
són els propietaris dels grans diaris, cadenes de televisió i radio... en
definitiva estan al capdavant de la industria organitzada, i com no, vetllen
pels seus interessos. Veiem un exemple, de com una industria, en aquest cas la
cinematogràfica, concretament els estudis Paramount, utilitzà la publicitat per
fer créixer el seu poder fins a esdevenir un veritable imperi econòmic amb gran
influència sobre les masses.
A partir de 1930, es va consolidar l’anomenat sistema d’estudis, que va fer
que vuit companyies, entre elles la Paramount, controlessin el 95% del mercat
cinematogràfic nord-americà i bona part de l’europeu. Les pràctiques de
producció de Hollywood estaven relacionades amb el mode de producció
capitalista en boga, el que justifica l’estesa afirmació de que aquest mode és
un sistema industrial de producció en sèrie. En cert moment, van aparèixer
mecanismes industrials específics que contribuïen a una progressiva
estandardització de la industria cinematogràfica nord-americana, entre els
quals, el més important va ser el discurs publicitari. Utilitzat des dels
començaments del cinema, va establir les bases sobre les que se’n
desenvoluparia la competència i dictà valors prescriptius que es convertiren en
requisits per a la pràctica cinematogràfica als Estats Units. Les estrelles,
l’espectacle, el realisme, o els gèneres populars es van convertir en quelcom
necessari per a una pel·lícula. Era pràctica habitual de la Paramount, la
realització de curtmetratges en els seus estudis de Nova York, en que
participaven les estrelles de Broadway. En aquests curts, es feia publicitat
dels grans llargmetratges de la productora, i es valorava l’èxit de públic dels
participants, de cara a una possible incorporació contractual que suposava el
trasllat a Hollywood i la seva participació en les grans obres dels estudis.
La Paramount va ser fundada l’any 1914, i sota la direcció de l’hongarès
Adolph Zukor es va convertir en la productora que més beneficis obtingué. Zukor
va ser dels primers independents que es va establir a Hollywood, i amb el
patrocini de la banca Morgan va defensar la producció de films de més durada i
amb un major protagonisme de les estrelles de l’època. En el període que va des
de la implantació del sonor fins a la Segona Guerra Mundial, la Paramount va
diversificar el seu negoci, ampliant-lo cap a la producció de discos, ràdio o
televisió, assolint l’estatus d’imperi econòmic.
Bibliografia
- Paul F. Lazarsfeld i Robert K. Merton. Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada, en AAVV: Industria cultural y sociedad de masas. Caracas, Monte Ávila, 1992, pàgs. 231-259.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada